|
Tots els drets reservats © GAiPI 2007-2008 |
macroeconòmica i sectorial |
|
|
El mètode d’anàlisi que utilitza GAiPI per valorar empreses, sectors econòmics i unitats geogràfiques (zones o països) és l’anomenat anàlisi fonamental.
L’objectiu d’aquest mètode és determinar si el valor de mercat que actualment té una empresa és més alt o més baix que un valor teòric que determinarem analitzant els diferents paràmetres objectius que la caracteritzen. Així sabrem si l’acció de l’empresa està barata o cara. El mateix és aplicable a un conjunt d’empreses d’un mateix sector o país.
El primer que cal fer és una anàlisi macroeconòmica. S’estudia la situació econòmica internacional, en especial les variables econòmiques que poden afectar els comptes de resultats de les empreses. Es fan estimacions sobre el creixement del PIB, el dèficit públic, la inflació o els tipus d’interès.
A continuació s’estudien, amb més profunditat, les variables econòmiques del país. Es realitza una anàlisi estructural, on s’estudien les variables que afecten el creixement econòmic (com ara els components del PIB o l’evolució del consum privat) i una anàlisi de conjuntura, on s’estudien les variables que poden afectar l’economia del país a curt termini (com ara els costos salarials, el crèdit intern, la política fiscal i monetària, o el mercat laboral).
La segona anàlisi que cal fer és la sectorial. En aquest cas s’estudia la influència de les diferents variables econòmiques en cada sector. L’anàlisi s’ha de fer no només en el marc nacional sinó també comparant-ho a nivell internacional, avaluant aspectes com l’estructura de costos, la tecnologia o el posicionament en el mercat.
L’objectiu és valorar com afronta cada sector els diferents cicles econòmics (creixement i recessió) per saber quan és el moment d’invertir-hi. Així, sectors com l’alimentació o la construcció, solen presentar un millor comportament en èpoques de recessió, mentre que els sectors lligats al consum, com ara l’automobilístic, seran més atractius al llarg d’un cicle alcista, quan hi hagi la suficient renda disponible per al consum. |